Fa tres anys, embarassada del meu fill, la meva parella ens va abandonar. He donat mil oportunitats i sempre repeteix patró. A finals del 2019, em van promocionar a la feina i semblava que tot tornava a rutllar. Fins que va arribar la Covid. Sector turístic. Encara no he pogut tornar a treballar. Quan semblava que superava tot, caiguda de les grosses. Tot ho gestiono pitjor. Treballar aireja la ment, et fa sentir útil i realitzada. Ara res d'això. I retorno a pensaments nocius per mi. Retorno a fa tres anys. I em fustigo. Em fa sentir fracassada, sola i que mai tornaré a sentir il·lusió per res. No he entrat en els detalls de l'abandonament de la parella. I tampoc cal. El mal ja el tinc a dins. Pel que fa a la feina, m'agrada tant, que la trobo molt a faltar. I necessito ser alguna cosa més que mare.