
Estic sense feina fixa, amb treballs temporals.
Abans em sentia menys i no quedava amb ningú per evitar preguntes.
Ara directament no sóc capaç ni de trucar per telèfon, a les feines, em sento atacada...a causa del meu estat d'ànim. Em fa ràbia com veig reunions familiars i jo que no som una família unida, trobo a faltar els dinars amb discussions.
Fa 1 any que no veig els nebots, fan la seva vida.
He ajornat la boda 2 cops i no tinc il·lusió, qui vindrà?
Fa poc he tornat a tenir pensaments de morir-me.
Anar al psicòleg 40 min al mes, no és suficient.
