Estic sense feina fixa, amb treballs temporals. Abans em sentia menys i no quedava amb ningú per evitar preguntes. Ara directament no sóc capaç ni de trucar per telèfon, a les feines, em sento atacada...a causa del meu estat d'ànim. Em fa ràbia com veig reunions familiars i jo que no som una família unida, trobo a faltar els dinars amb discussions. Fa 1 any que no veig els nebots, fan la seva vida. He ajornat la boda 2 cops i no tinc il·lusió, qui vindrà? Fa poc he tornat a tenir pensaments de morir-me. Anar al psicòleg 40 min al mes, no és suficient.