Sóc un noi amb tlp l'angoixa de no poder sortir durant el confinament en va portar un molt alt autoconsum de medicaments. Vaig tenir que ingressar per parar els meus impulsos però casa meva la veia petita, petita, petita. Haig de confessar que passat el toc de queda al voltant de les dues agafava la moto perquè necessitava respirar. Un ofec que sentia dins meu. Ara practico molta meditació per no arribar aquells extrems però no sempre s'aconsegueix.