Sóc una persona molt activa. Pero les pors a emmalaltir els meus familiars o éssers estimats, el no veure clarament el final, el no socialitzar em fa sentir com empresonada, amoinada, a dies crec que les coses no tenen gaire sentit i em desanimo, sento angoixa i tristor interna. Tot i que miro ser positiva, és una sensació com d'asfíxia perquè no puc veure el final.