Hi ha dies que em sento optimista i confio que en sortirem i d'altres que segons les notícies que escolto, no ho veig tan clar i em desanimo; i això em fa sentir molt insegura i aleshores sense ser-ne conscient, m'aïllo i em centro només a treballar i poca cosa més amb la intenció d'evitar pensar-hi molt, però el cert és que em costa concentrar-me i en certs moments sento ansietat, el cor accelerat i haig de fer respiracions profundes per intentar tornar a agafar el control. Em costa cercar il·lusions. El confinament ens està passant factura emocionalment a la meva família i a mi, que ens agradava sortir i gaudir de la natura i la muntanya. Quan hem intentat sortir, trobem molta gent i hem arribat a tornar cap a casa i costa aixecar l'ànim. Les meves filles les noto també cansades de la situació, irritables, desanimades i em costa a mi mateixa poder animar-les... Tenim una sensació d'estar esgotant la paciència que fins ara hem anat mantenint amb resiliència per no defallir.