
Hola,
Al poc de néixer la meva segona filla vaig notar com si alguna cosa es trenqués dins meu. No sé explicar-ho.
Tothom estava feliç, però jo en canvi estava trista i nerviosa.
Amb molta ansietat.
La meva parella no ho entenia ni entén res del que estic vivint.
Jo llegia sobre la depressió postpart i no em sentia identificada. El mateix amb l'angoixa. Però per sort vaig anar a la psicòloga i psiquiatre que em van explicar que cada mare és diferent. Jo estimo la meva filla fins a l'infinit, però el meu cos no pot evitar estar neguitós i alerta.
Cada dia anem millor i ja no busco el perquè. Em cuido i miro d'envoltar-me de qui m'estima i m'entén, els meus pares. La parella em respecta però no entén. És molt dur veure que no accepta que estic malalta encara que faci el meu dia a dia.
A la vegada aprofito per demanar que la Generalitat creu algun grup de suport per les mares amb trastorns mentals després del part amb professionals especialitzats.
No tenim on adreçar-nos.
Una forta abraçada.
