Hola, Al poc de néixer la meva segona filla vaig notar com si alguna cosa es trenqués dins meu. No sé explicar-ho. Tothom estava feliç, però jo en canvi estava trista i nerviosa. Amb molta ansietat. La meva parella no ho entenia ni entén res del que estic vivint. Jo llegia sobre la depressió postpart i no em sentia identificada. El mateix amb l'angoixa. Però per sort vaig anar a la psicòloga i psiquiatre que em van explicar que cada mare és diferent. Jo estimo la meva filla fins a l'infinit, però el meu cos no pot evitar estar neguitós i alerta. Cada dia anem millor i ja no busco el perquè. Em cuido i miro d'envoltar-me de qui m'estima i m'entén, els meus pares. La parella em respecta però no entén. És molt dur veure que no accepta que estic malalta encara que faci el meu dia a dia. A la vegada aprofito per demanar que la Generalitat creu algun grup de suport per les mares amb trastorns mentals després del part amb professionals especialitzats. No tenim on adreçar-nos. Una forta abraçada.