HISTÒRIES | Jo tampoc estic bé

És natural parlar-ne

Coneix les experiències en primera persona dels nostres activistes.
Són relats sincers sobre les dificultats d’afrontar el mur del tabú…,
però, sobretot, de com parlar-ne suposa el primer pas per tornar a una vida plena.
Si t’inspiren, et convidem a compartir la teva pròpia història i sentir-ne el poder alliberador.

Coneix les experiències en primera persona dels nostres activistes. Són relats sincers sobre les dificultats d’afrontar el mur del tabú…, però, sobretot, de com parlar-ne suposa el primer pas per tornar a una vida plena. Si t’inspiren, et convidem a compartir la teva pròpia història i sentir-ne el poder alliberador.

Abans em sentia menys i no quedava amb ningú per evitar preguntes (...)

M. (43 anys)

Després de diversos mesos molt dolents m'he posat en mans de professionals.(...)

A. (28 anys)

Ara practico molta meditació per no arribar aquells extrems però no sempre s'aconsegueix. (...)

M. (33 anys)

Yo siento no poder más, me he puesto en manos de especialistas (...)

A. (26 anys)

La pandèmia m'ha fet perdre pes i ha sorgit una anorexia.

L. (25 anys)

em sento culpable per estar malament (...)

M. (20 anys)

em sento com si tot l'estrès acumulat comença a trobar sortida (...)

B. (30 anys)

vaig decidir parlar obertament d'aquest problema de salut mental (...)

M.A.L (430 anys)

Pateixo un trastorn de la personalitat que es diu TLP i afecta bàsicament a les emocions (...)

P. (38 anys)

Hi ha dies, cada vegada més, que vull cridar, plorar i acabar amb tot d'una vegada.(...)

F. (49 anys)

Sento una sensació de dol contínua.

J.L.N.LL (43 anys)

Tinc ansietat crònica des de petita , transtorn depressiu recurrent i tdh. Estic al límit

N. (51 anys)

Voldria demanar ajuda professional, però no sé per on començar. (...)

E. (37 anys)

La falta de autoestima, la inseguridad y la ansiedad me dominan.

PF. (29 anys)

Ja sóc persona amb problemes psicològics i ara tot es fa més complicat. (...)

C. (57 anys)

Em sento un fracàs perquè he perdut el semestre escolar i ja no sóc la mateixa d'abans. (...)

I. (20 anys)

Em costa expressar el que em passa i sento...

H. (45 anys)

Parlar obertament sense estigmes m'ha ajudat a empoderar-me (..)

A. (39 anys)

Vaig explicar-li a la meva mare i als meus amics com em sentia, i no m'han jutjat, m'han acompanyat.

X. (21 anys)

He perdido la ilusión, las ganas. Todo me cuesta muchísimo.

M. (47 anys)

Aguanto perquè tinc a la mare que depèn de mi. (...)

M. (49 anys)

Hem sento en angoixada, defraudada com a mare. No ho he fet bé però m'he esforçat.

G. (66 anys)

Estic patint d'ansietat i depressió. (...)

N. (44 anys)

(...) he començat a buscar ajudar perquè vull sortir d'aquest 'bucle' en el que he entrat...

M. (40 anys)

A l'escola vaig patir bulling, la majoria dels mestres es divertien veient el que em feien els companys (...)

L. (40 anys)

m'arrepenteixo de no haver demanat ajuda abans (...)

E. (31 anys)

(...) Estic molt il·lusionada des de que vaig conèixer obertament i entitats que treballen per la salut mental.

P. (37 anys)

Estic trist i angoixat.

V. (44 anys)

Me ahogo. Siento miedo por mi madre. Me falta la respiración. (...)

M. (43 anys)

Em fa sentir fracassada, sola i que mai tornaré a sentir il·lusió per res. (...)

ACC (31 anys)

La meva mare va morir el 9 d'abril. L'últim dia que la vaig veure va ser el 8 de març. (...)

I.(46 anys)

Necessito projectar el meu malestar cap a una persona del meu cercle. Se que no sóc just. (...)

J. (60 anys)

Me deprimo con el pasado y me retiene.

A.P (18 anys)

Tinc trastorns alimentaris i em sento angoixada. (...)

J. (25 anys)

Estic passant per un mal moment des de fa 1 any, que vaig sortir de la presó sense res. (...)

K.M.M (49 anys)

Si sigo vivo es por el apoyo de la gente de internet. (...)

D. (27 anys)

És molt dur veure que no accepta que estic malalta encara que faci el meu dia a dia. (...)

D. (39 anys)

Jo havia patit d'agorafòbia i ara torno a tenir molta angoixa (...)

M. (45 anys)

Senzillament la gent em fa por. (...)

E. (45 anys)

No trobo l'energia que trobava abans per aixecar-me els dies que m'enfonso. (...)

N. (47 anys)

jo ja tinc un diagnòstic de trastorn mental, i ara mateix no estic bé. (...)

N. (35 anys)

Em costa cercar il·lusions. El confinament ens està passant factura emocionalment a la meva família i a mi. (...)

M. (42 anys)

Vam patir el seu final en soledat i no vam poder anar a l'enterrament ni acomiadar-lo com es mereixia. (...)

Anòmim (47 anys)

Yo era divertida, interesante, apasionada por la vida. No me reconozco. (...)

A. (34 anys)

Tinc sentiments de culpa per tenir pensaments horribles (...)

C. (40 anys)

Els de casa diuen que no em reconeixen, i tampoc ho faig jo (...)

A. (17 anys)

Tinc por. Tinc tristesa. Sento molta incertesa, ràbia, impotència (...)

Anònim (50 anys)

Fa mesos que vesteixo amb xandall o pijama (...)

M. (32 anys)

(...) L'últim cop em sentia més forta que ara, he fet una recaiguda anímica molt gran...

A.V.C (57 anys)

... és una sensació com d'asfíxia perquè no puc veure el final.

N. (45 anys)

He perdut les ganes de fer coses, sempre he estat activa i positiva, ara només vull dormir.

O.A. (30 anys)

La relació amb la meva parella s'ha acabat per culpa del confinament (...)

M. (56 anys)

Comparteix la teva
història

És natural parlar de com ens sentim, tot i que de vegades ens estimem més no fer-ho per por a sentir-nos jutjats, pel mur amb el qual topem o per la por a l’estigma.
Aquí tens un espai segur per parlar-ne. Comparteix la teva experiència: com et sents?, què t’ha ajudat a sentir-te millor?

Nom (Opcional)

Sexe (No mostrarem aquesta dada)

Edat

Població

Escriu aquí

Recorda:

si necessites ajuda urgent, truca al telèfon
de prevenció del suïcidi

900 92 55 55

És natural parlar-ne

Comparteix la teva història

Comparteix la teva
història